Justícia climàtica: el moviment social dels propers anys?

Els dijous ja no són un dia normal als instituts de Bèlgica. Des de mitjans de gener, els estudiants de secundària aturen les classes un dia a la setmana per reclamar més valentia al govern contra el canvi climàtic. Aquesta inusual mobilització ha sacsejat l’agenda política i mediàtica nacional.
La idea ja ha traspassat amb força les fronteres d’Alemanya, Austràlia i el Regne Unit, on s’han vist les primeres grans protestes sota l’etiqueta #ClimateStrike. En ciutats com Barcelona o Girona, petites concentracions intenten estendre la flama. Ara, les aturades setmanals s’han aparcat per centrar-se en la següent fita del moviment: volen convertir el proper 15 de març, en “una vaga global” que suposi un punt d’inflexió.  

Aquesta onada de protesta ja ha arribat més lluny del que ningú hagués previst fa uns mesos, però la clau està en la seva continuïtat. Som davant d’una explosió puntual o de l’inici d’un moviment social internacional potent pel clima?

GRETA, L’ADOLESCENT QUE VA SER ESPURNA

Les mobilitzacions no s’entenen sense la història de Greta Thunbergd. Aquesta adolescent sueca va començar a protestar en solitari, deixant d’anar a l’escola cada divendres I plantant-se setmanalment davant del parlament del seu país. L’acció, anomendada Fridays For Future, arribava després que l’estiu de 2018 fos el més càlid al país nòrdic des que es van començar a registrar les temperatures fa 262 anys. La seva insistència va ser recompensada pels parlamentaris, que van decidir donar-li veu a la cambra. Va fer un  discurs molt dur amb la classe política que es va viralitzar. Thunbergd es va convertir ràpidament en una icona de l’activisme. Aquesta crítica va repetir-se en la Cimera de l’ONU pel clima de la passada tardor. La jove va recriminar a les elits que “la nostra civilització està sent sacrificada per a què uns pocs tinguin l’oportunitat de seguir fent grans quantitats de diners”. Així, va esdevenir un referent espontani per als estudiants belgues que ara li agafen el relleu.

Per a Jordi Mir, membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials, les causes del nou moviment són unes profundes preocupacions socials pel futur climàtic que no estaven sent ateses per la política institucional. Tot i així, veu el paper de Greta Thunbergd com un dinamitzador clau: “Com la sentència de La Manada en el feminisme espanyol, o les persones que es cremaven a si mateixes en les primaveres àrabs, el discurs de Greta és una espurna que activa el moviment en un moment determinat de conscienciació”. Mir explica que la seva edat té molt a veure amb la seva força: “Les identitats són molt rellevants en els moviments social i és evident que aquesta noia és un referent molt més proper per les estudiants d’institut que no l’Al Gore”, explica, referint-se a l’excandidat demòcrata a presidència d’Estats Units que va fer un documental sobre el mateix tema.

Els discursos de Greta Thumbergd són directes, durs i planers. Aquesta potència comunicativa ha fet que les seves xerrades s’hagin fet virals en països com Bèlgica. /TedxStocholm

UN NOU ESCLAT PER A VELLES DEMANDES

La vaga climàtica ha trencat els límits que tenien fins ara les mobilitzacions verdes, però diverses organitzacions del moviment ecologista treballen en aquest rumb des de fa dècades. La novetat és ben visible: ara es poden sostenir manifestacions de desenes de milers de persones durant dos mesos -70.000 a Brussel·les en el seu punt més àlgid-, i també s’ha aconseguit arrossegar un sector social com els estudiants de secundària.

Cartell reivindicatiu a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. /Joana Bregolat

La magnitud i rapidesa del fenomen ha sorprès fins i tot als activistes ecologistes de llarga trajectòria: “No ens esperavem que això passés ara ni d’aquesta manera, però era inevitable que a mesura que s’acosten les conseqüències per les nostres vides, hi hagi més gent que reaccioni”, explica Amaranta Herrero, activista ecologista de la Marxa Climàtica. A Bèlgica, el primer país on es van extendre les vagues, ja s’han vist resultats concrets: el suport visible de la comunitat científica, la dimisió de la ministra de Medi Ambient -que els havia acusat d’estar “manipulats”-, i una proposta de llei que col·loca un objectiu de reducció d’emissions del 65% per al 2030.

A Barcelona, organitzacions com Ecologistes en Acció o Greenpeace estan col·laborant amb els estudiants que volen replicar el moviment a casa nostra: “Aquesta vaga és aire fresc per al moviment ecologista, noves energies i perspectives”, explica l’activista Herrero. Jordi Mir, membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS), destaca la influència que tindrà aquest moviment en la construcció del pensament polític de les noves generacions: “Les mobilitzacions protagonitzades per gent jove tenen un element de socialització. Molta gent comença a actuar políticament en la seva societat a partir d’aquestes mobilitzacions, i això queda marcat”.

EL CRIT COMENÇA A RESSONAR A BARCELONA

L’Aitana una estudiant de 16 anys de l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, va decidir activar-se en veure per l’Instagram que joves com ella s’havien organitzat arreu del món per la justícia climàtica. Unes setmanes després, un centenar de joves es trobaven a Plaça Sant Jaume per demanar que es declari l’emergència climàtica, un primer pas per prendre les múltiples mesures que siguin necessàries. “Crec que podem arribar a molta més gent, perquè independentment de la ideologia de cadascú aquest tema afecta a tothom”, explica l’Aitana.

Performance a la Plaça Sant Jaume durant la protesta de Fridays for Future a Barcelona. /Joana Bregolat

Encara és d’hora per saber si la mobilització pot arribar als nivells d’altres països com Bèlgica, però diversos indicis fan pensar que aquí la consciència climàtica és menys present. “A casa nostra, les mobilitzacions més actives són la independentista i la feminista. Aquests moviments al final poden ser un tap o un dinamitzador: el temps per implicar-se socialment és finit, però quan t’has mobilitzat prèviament és més fàcil que hi tornis per alguna altra cosa. El que és difícil és mantenir dues grans mobilitzacions alhora”, explica Jordi Mir. Tot i així, és prudent a l’hora de preveure com reaccionarà la societat catalana.  “Al País Basc, l’ecologisme té més trajectòria. Ara bé, això no vol dir que hagin de sorgir allà les grans mobilitzacions. Els elements dinamitzadors apareixen quan menys t’ho esperes, i no veig perquè això no pot passar a Barcelona”.

L’expert en moviments socials destaca que, encara que es tracti d’una problemàtica mundial, pot tenir expressions molt diferents en cada lloc: “Els contextos locals importen. Mentre als països nòrdics són reivindicacions més abstractes perquè el debat ambiental està present en la societat, a Bolívia la guerra de l’aigua té a veure amb les necessitats de la gent. Al Brasil, per exemple, és molt probable que la mobilització tingui a veure amb l’Amazones”.

I DESPRÉS, QUÈ?

Més enllà de les diferències territorials, el gran dubte sobre les vagues climàtiques és si aconseguiran ser un punt d’inflexió en les polítiques ambientals globals o es quedaran en una onada de mobilització. “Es busquen dues transformacions, la cultural i la institucional. Les dues són necessàries”, puntualitza Amaranta Herrero.

Si bé s’ha demostrat una gran força i extensió, les dinàmiques econòmiques i polítiques que caldria revisar estan molt integrades en la societat: “Costa pensar en cincuanta anys endavant quan cada vegda l’inmediatesa té més pes”, opina Jordi Mir. L’acadèmic veu senyals de que encara falta un grau de conscienciació social:  “Quan un president com Rajoy va qüestionar l’existència del canvi climàtic, no va ser cap escàndol. En el conflicte a Veneçuela gairebé ningú està plantejant que el petroli s’hauria de quedar sota terra, i a la discussió entre el taxi i les VTCs el tema mediambiental ha quedat completament en un segon pla. La gent no entén el nivell de gravetat per a les nostres vides”.  Tanmateix, sí que detecta un canvi en els darrers anys: “Hi ha indicis que a mig termini ha d’emergir. Per exemple, el veganisme ha guanyat pes en els últims any i té molts valors associats a l’ecologisme”.

Jordi Mir, professor universitari especialitzat en moviments socials, en un moment de l’entrevista. /Manel Riu

Per a passar de la preocupació als canvis, Mir considera que cal comunicar millor.  “Més enllà del que diuen els informes, el conjunt de la població no és conscient dels efectes concrets que ja estem vivint: a Barcelona la contaminació mata més que els accidents de trànsit, però això no crea un gran debat”. Per això, cal trobar el canvi en la societat i no esperar un gran revulsiu en una possible catàstrofe: “Els senyals ja són suficients, no vindrà un gran detonant que ho canviarà tot.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.