El mòbil més “verd” és el que tens ara

L’increment de residus electrònics ha fet saltar l’alarma i obliga a trobar solucions a llarg termini  

Durant quatre dies, Barcelona s’ha convertit en la seu d’un dels esdeveniments tecnològics més importants del món. El Mobile World Congress (MWC) ha acollit més de 2.400 companyies, les quals han exposat els seus últims avenços i projectes entorn les xarxes 5G i la intel·ligència artificial. La realitat, però, és que darrere d’aquesta façana d’innovació i de la petjada econòmica i tecnològica que suposa l’esdeveniment, hi ha tot un discurs del qual no se n’ha parlat gaire: l’impacte ambiental dels dispositius tecnològics i, en específic, dels mòbils.  

Per tenir una idea sobre la importància d’aquest tema, només cal donar una ullada a Greening the media, un llibre dels estatunidencs Richard Maxwell i Toby Miller. Els autors ofereixen una visió general sobre la tecnologia dels mitjans de comunicació i plantegen una discussió sobre les seves conseqüències al medi ambient. En el cas del mòbil, el seu impacte (així com d’altres dispositius) comença molt abans que ho tinguem entre les nostres mans i fins i tot després de desfer-nos-en. 

Així mateix ho va analitzar Greenpeace que, en un estudi realitzat el febrer de 2017, va arribar a la conclusió que la petjada ecològica dels mòbils és molt més gran del que ens podem imaginar. Van estimar que des del 2007 els dispositius mòbils havien consumit quasi la mateixa quantitat d’energia en la seva producció que un any sencer a l’Índia (un país que acull gairebé una cinquena part de la població mundial). A més, per produir un mòbil es requereixen més de 60 elements (50 dels quals es troben a la taula periòdica com alumini, cobalt i or) i molts d’aquests s’obtenen a través d’operacions mineres arreu del món.

Components de la taula periòdica dins d’un telèfon mòbil. Font: Greenpeace.

És cert que cada dispositiu necessita molt poc de cada element, però si això ho multipliquem pel nombre creixent de dispositius arreu del món (al voltant de 7 bilions el 2017, i creixent actualment), el seu impacte sobre el medi ambient és significant. Nokia, per exemple, ha presentat al Mobile una nova línia de mòbils que se sumen a l’ampli ventall de models ja existents. Què se’n fan de tots aquests dispositius? Quanta energia i mà d’obra es requereix per produir-los? 

Amb tot plegat, el Dr. Richard Maxwell -autor de Greening the Media, expert en impacte ambiental de mitjans tecnològics i professor en Estudis de Mitjans-considera que del MWC s’hauria “d’estimar la petjada de carboni de cada telèfon mòbil que es promociona”. 

Comptabilitat verda

Mai en la història hi ha hagut tants camps electromagnètics artificials a la societat i una manera de començar a respondre aquest fenomen és enregistrant l’activitat verda. Per Maxwell, “hi ha la necessitat de fer una comptabilitat verda en la producció i el consum dels dispositius electrònics per tal de tenir un bon pla estratègic que analitzi els resultats negatius, els quals no es consideren sovint en els pressupostos”. A Hollywood, per exemple, una indústria que durant anys ha seguit un model econòmic que ha destrossat el medi ambient en nom de l’entreteniment, ha començat a respondre per les seves accions. El Gremi de Productors d’Amèrica (Guild of America) ha elaborat la “Guia de Producció Verda” que planteja les condicions en què es pot rodar una pel·lícula sense malmetre el medi, com per exemple reutilitzar platós i materials d’altres produccions.

“Hi ha la necessitat de fer una comptabilitat verda en la producció i el consum dels dispositius electrònics per tal de tenir un bon pla estratègic sobre l’impacte dels mòbils al medi ambient”

Però pel que respecte al mòbil hi ha un altre debat i és que reciclar els components dels dispositius, una pràctica ja aplicada, no és suficient. La solució més senzilla i accessible per a tots els consumidors és la de conservar el mòbil el màxim temps possible. “El mòbil més “verd” és el que ja tens”, explica Maxwell, perquè d’aquesta manera l’elimines temporalment del corrent de contaminació: evites que es produeixi un altre dispositiu, l’extracció de nous materials, l’expulsió de gasos i la destrucció d’habitats que produeixen els processos d’extracció, les repercussions en la salut dels treballadors i, en última instància, evites que sumi en l’enorme quantitat de residus electrònics. 

Greenpeace estima que la UE produirà el 2020 una mitjana de 12 milions de tones de residus electrònics a l’any.

Allargar la vida d’un mòbil

Conservar el telèfon mòbil el major temps possible i mantenir-lo fora dels residus electrònics és una solució, però a la pràctica la majoria de consumidors canvia el seu dispositiu entre 12 i 24 mesos després d’haver-lo adquirit. De fet, més del 60% de les vendes de mòbils són substitucions d’un dispositiu per un altre, el 90% dels quals encara funcionen quan es descarten. “Les persones no canvien un mòbil per l’altre perquè deixa de funcionar, sinó per amor a la novetat de la marca” explica Maxwell. 

A més, l’obsolescència programada (la determinació que un producte després d’un temps calculat amb antelació pel fabricant deixa de funcionar correctament) contribueix en aquesta constant substitució dels mòbils. Així ho va admetre Apple el 2017 que va demanar disculpes per haver endarrerit deliberadament el rendiment dels models anteriors d’iPhone sense el consentiment dels usuaris, incentivant a comprar-ne de nous. Per resoldre-ho, la companyia va donar la possibilitat de canviar la bateria i d’actualitzar el sistema operatiu, la qual cosa ens porta a la qüestió més important: s’han de crear mòbils que durin i que es puguin reparar.

Fairphone, una companyia d’Amsterdam, és una de les poques empreses que es dedica a desenvolupar telèfons mòbils que utilitzen materials “lliures de conflictes” i que es produeixen sota condicions laborals justes i a més repara els dispositius, allargant d’aquesta manera la seva vida i eliminant-los dels residus electrònics. D’altra banda, des del 2011 que Europa va implementar la política “Responsabilitat de Prolongació dels Productors” (EPR per les seves sigles en anglès, Extended Producer Responsability) sota la qual els fabricants es responsabilitzen del tractament d’un producte un cop es deixa d’utilitzar. Maxwell aclareix com “aquesta política insta als fabricants a canviar la seva forma de negoci, ja que si han de pagar aquesta gestió final aleshores començaran a pensar maneres de dissenyar un telèfon amb parts reutilitzables”. 

La realitat és que el mòbil neix en una brutal relació amb el medi ambient i és precisament aquesta petjada ecològica l’incentiu per mantenir els nostres dispositius el major temps possible. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.