Projecte H2050

Fardoe Mercedes Ruitenberg

“L’any 2050 les temperatures podrien pujar 2’6 graus de mitjana”. Frases com aquesta apareixen regularment als mitjans de comunicació, anticipant greus i irreversibles conseqüències per a la vida humana i el medi ambient. El canvi climàtic es fa evident ーcada vegada mésー com un dels reptes principals de la nostra era. Tanmateix, el debat sobre com fer-hi front no és una prioritat. Gran part de l’opinió pública segueix sense sentir-se interpel·lada per aquesta realitat, ja que ho viu com un tema llunyà, pesat o amb molta càrrega ideològica.

A Horitzó2050 volem posar un granet de sorra per canviar aquesta realitat. Amb un enfocament proper, explicarem les respostes i els debats de la nostra societat davant els canvis que vindran amb l’augment global de temperatures. Reflexionarem sobre com ha de canviar el transport que agafem per anar a la feina, l’entrepà que mengem a mitja tarda o les vacances que planifiquem a l’estiu. Tot això, defugint el catastrofisme i aprenent dels milers d’iniciatives per la sostenibilitat que ja existeixen. Dit això, farem periodisme climàtic.

Qui som?

Manel Riu. Barcelona, 1995. En plena adolescència vaig començar a interessar-me per la política i els moviments socials, i des de llavors ja no ho he deixat. Vaig fer mig grau ーque no és grau migー en Comunicació Audiovisual però ho vaig deixar per estudiar Periodisme. Van ser quatre anys de fer molts treballs, un dels quals va acabar sent part del llibre “¿Por qué amamos a Pablo Escobar? Cómo Netflix revivió al narcotraficante más famoso del mundo”. M’han deixat publicar textos diversos a La Directa, Vilaweb i Mondo Sonoro. Aquest 2019 he tornat a Barcelona després de viure mig any a Colòmbia. Ara faig pràctiques a La Segona Hora de Rac 1.

Britt Elvira Ruitenberg. Barcelona, 1997. Després d’haver estudiat Periodisme durant quatre anys (dos dels quals els vaig compaginar amb les intenses Humanitats), m’he adonat que encara hi ha moltes històries que calen explicar. Chris Burkard, Renan Ozturk i Paul Nicklen són els meus grans referents i la meva inspiració per parlar sobre el món que ens envolta. He tingut l’oportunitat de parlar sobre feminisme i literatura a Vilaweb, i de fer unes pràctiques al Diari Ara, on trobareu articles sobre els mitjans i la televisió. He començat el 2019 a Nova York i des d’on treballaré per tirar endavant aquest projecte.